Projecte III

Hola a tots,

Escric per compartir amb vosaltres aquests arxius de la PAC. Per una banda, per la bitàcola he decidit crear una carpeta on hi aniré pujant diversos arxius. En ella tindreu, primer, un registre de tots els arxius (que de fet seria el que es troba més a prop de ser una bitàcola com a tal), juntament amb tots els arxius i reflexions que corresponguin durant el desenvolupament d’aquet projecte. A banda d’alguns textos que em semblava necessari incorporar de la PAC 2, n’he afegit tres més. Dos d’ells són reflexions, una (que justament surt d’un dels comentaris que vaig rebre en la correcció de la PAC 2) sobre el paper de l’audiència en una obra com la meva. L’altra es tracta d’una reflexió sobre les maneres d’encarar la relació amb el context. En aquest punt tinc algunes idees molt clares, però sé que n’he de pulir algunes més. És un apecte que vull treballar una mica més al llarg d’aquesta PAC i que no dubtaré en incloure a la bitàcola.

L’altre arxiu que hi trobem a la carpeta és un inici d’una recopilació de contes que podrien ser útils per a l’obra. De moment ja n’hi ha uns quants, però li vull donar més voltes a veure si trec alguna cosa més. Per fer-ho he estat parlant amb Marina Cantón, que va estudiar Lletres i té molts coneixements de contes i cultura popular. En aquest arxiu parlo principalment de com encararia aquests contes en el meu projecte i quin discurs poden transmetre. De moment està molt a l’aire i són idees que m’han semblat interessants, però susceptibles de ser canviades.

Enllaç a la bitàcola: https://drive.google.com/drive/folders/1Wefjhl2rRMAPt_ivom-IBb3wT78T6Qqh?usp=sharing 

Arxiu de procés: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1sXVGKImoLJOsKon1sktSu30FL-ZNQAIoiPdtwcf_abg/edit?usp=sharing

Com l’Albert i l’Aida, ho he pujat al Drive del Projecte, tot i que no tinc clar si la resta de companys ho poden editar o no. Qualsevol cosa ho corregeixo, gràcies.

ANÀLISI COMPARATIVA: LA FERIA DE LAS FLORES (2015-16)

La Feria de las flores son una serie de visites guiades a través de les obres de Fernando Botero, exposades en la col·lecció permanent del Museu d’Antioquia de la ciutat de Medellín, dutes a terme per menors d’edat que han estat explotades sexualment.

Durant aquestes visites les menors resignifiquen les obres de l’autor sota el seu punt de vista, donat per les experiències personals en torn l’explotació sexual infantil. Explotació que s’ha accentuat amb la promoció de Medellín com la Ciutat Botero, gracies a la seva contribució a la cultura. L’auge del turisme ha propiciat el creixement de la industria del turisme sexual.

La dimensió socialitzadora i relacional d’aquesta iniciativa gira al voltant de dos agents clau, l’obra de Fernando Botero i les guies menors d’edat. L’obra de Botero es redueix a un excusa per denunciar el turisme sexual a Medellín i tractar problemàtiques com el masclisme, la cosificació de la dona, l’explotació sexual infantil i el mòbil dels diners al darrera.

Les guies desenvolupen dos papers dins del sistema, testimonis i interpretes de l’obra de Botero. Essent testimonis i el focus de la iniciativa se’ls atribueix l’artisticitat del projecte; reivindicant que l’art de La Feria de las Flores rau en la denuncia i el mitjà i mètode de crítica.

La iniciativa no va enfocada a cap públic específic, es el mateix visitant del Museu d’Antioquia el que participa passivament com a espectador de La Feria de las Flores.

El projecte es relaciona directament amb la col·lecció de Fernando Botero i la institució que l’acull permanentment, per conseqüent es limita a un sol espai d’exposició. No produeix cap artefacte que es pugui taxar, el valor de l’obra es troba en el missatge que transmet, potenciat amb l’estratègia d’utilitzar testimonis reals per a la comunicació i difusió.

A tale of es una obra on la seva dimensió social i relacional dista de La Feria de las Flores, el rizoma de relacions que costeja possibilita la seva creació, però aquestes relacions es duen a terme en un segon pla, de forma quasi inadvertida.

La idea que estimula A tale of, parteix de la naturalesa del creador. El projecte de Medellín parteix d’una denuncia social, cobrint les necessitats d’un col·lectiu, en canvi l’altra obra cobreix les necessitats del propi autor.

Mentre La Feria de las Flores busca obrir un canal mitjançant el diàleg on transmetre un missatge clar i concís, A tale of tempta de produir una resposta emocional obrint un canal directe entre obra-espectador. Més enllà d’aquesta relació, La Feria de las Flores treballa amb una gran quantitat d’agents de forma directa ja que l’obra consisteix en una acció que demanda usuaris i expectació; els agents que intervenen en A tale of es concentren en la creació de l’obra, en aquest cas genera un producte material, i actuen indirectament.

A tale of supera la limitació d’exposició de La Feria de las Flores, es un artefacte físic que pot ser exposat de nou i digitalitzat per romandre a les xarxes indefinidament. Al no estar subjecte a una crítica social es converteix en una obra atemporal.

Per realitzar l’anàlisi comparativa d’aquesta PAC he triat l’obra El Siluetazo. Es tracta d’una obra col·lectiva realitzada a Argentina durant la dictadura militar on milers de persones pintaven en pòsters siluetes i després ho enganxaven en una plaça per visibilitzar les desaparicions. Es tracta d’una reivindicació dels drets humans i d’un acte eminentment polític en un context terrible. Tant la temàtica com les implicacions polítiques són molt diferents a les del meu projecte (de fet, per les seves reivindicacions em resulta fins i tot violent comparar-los), però sí que hi trobo diverses semblances pel que fa al mode d’interacció de les dues obres que crec que val la pena esmentar. Continua llegint “Anàlisi comparativa: El Siluetazo (1983)”

Lamento haver trigat a publicar aquesta proposta, he tingut algunes complicacions que en principi no s’haurien de repetir. Us deixo  aquí tot el plantejament, i ben aviat compartiré la resta dels treballs de la PAC.

Statement

La narrativa és un element central en gairebé totes les meves obres. És un recurs artístic molt eficaç, que connecta amb qualsevol persona d’una manera directa i instintiva, al mateix temps que permet una creativitat immensa i parlar-li directament a l’espectador. Amb les meves creacions busco desenvolupar-me com artista com troba eines eficaces dins de la ficció; però també m’interessa molt treballar amb la pròpia narrativa i buscar noves formes d’explicar i de narrar. No tot ha de ser un viatge de l’heroi a l’ús, i ja sigui trencant una narrativa tradicional o treballant amb altres recursos com la interacció, procuro apropar-me a noves maneres de crear i d’entendre la narrativa.

Biografia

Albert Sarlé Solé va néixer a Tarragona el 1995. El seu interès per l’art el va portar a apropar-se a la il·lustració i al còmic des de ben petit, i quan va acabar el batxillerat va començar a estudiar un cicle formatiu d’animació a Badalona. Més tard, va anar d’erasmus a Namur, Bèlgica, on va aprofundir els seus estudis d’animació i d’il·lustració. Va realitzar les seves pràctiques a l’estudi d’animació BRB de Barcelona, i actualment es troba estudiant el grau d’arts a la UOC. A més, pertany a l’associació NEUH mitjançant la qual ha publicat algunes obres com el còmic La Predicción de la Incertidumbre, o les il·lustracions d’un relat anomenat Un Pacto en Wonderland. Per altra banda, ha realitzat les imatges del llibre infantil Mi Nombre es Paz que es es va publicar a través de l’editorial Babidibú i actualment treballa amb l’editorial Desastre Natural.

Abstract

Fobos és un projecte interactiu a mig camí amb els videojoc on l’espectador encarnarà el personatge de la caputxeta vermella que ha de fugir del llop. Es tracta d’una reflexió sobre la por, com ens afecta i les implicacions d’haver d’enfrontar-la. L’obra transcorre en un bosc bastant frondós i fosc, amb una ambientació amb punts surrealistes i onírics i on hi trobarem elements d’altres contes de la narrativa popular que complementaran el discurs de la por (Hansel i Gretel, Blancaneus, Barbablava, Baba Yagá…). Les decisions que prengui l’espectador determinen les dues postures que es poden prendre davant la por (fugir o enfrontar-la) i això tindrà repercussions amb el desenvolupament de l’obra. Continua llegint “Proposta de projecte: Fobos”

A tale of – ADELM BEL ARASA

STATEMENT

Les meves histories transcorren enmig de la boira on el càlid resplendor d’un fanal sobre pas entre els arbres. A la vegada, carregades d’una atmosfera mística s’aïllen de l’espaitemps per prevaldre eternament com a record oblidat. Creo escenes d’una forta càrrega èpica amb la necessitat constant de despertar una emoció específica, després desenvolupo la història. La idea prové del tema que vull tractar, alguns recurrents en les meves obres son la redempció, l’antiheroi, la venjança i la supervivència. El simbolisme precedeix l’ambientació, extret del folklore i ferit per l’horror, el suspens i la mort. L’amor es l’excusa per evocar la pèrdua.

BIOGRAFIA

Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, Facultat de Belles Arts a la UB de Barcelona, fins el Febrer del primer curs, deixo d’estudiar, no se que fer, torno a estudiar, Grau en Arts a la Universitat Oberta de Catalunya, cursant actualment.

No he assolit l’èxit professional i la realització personal no fa acte de presència, valoro les meves intencions però critico fortament el resultat.

ABSTRACT

A tale of es un projecte on un seguit d’il·lustracions en blanc i negre coronen una frase encapçalada per ‘A’ i acabada amb ‘tale’. La idea arrela en els títols de les dues obres de Robert Eggers, The Witch: A New England Folktale i The Lighthouse: A Dark and Stormy Tale, el dibuix s’inspira en els gravats de Francisco de Goya.

La finalitat de l’obra es la de narrar breus histories a través del conjunt de frases i dibuixos. Les frases antecedeixen el conte, el signifiquen, a mode de títol mentre que els dibuixos el representen. No son narratives de trama complexa, és més una successió d’escenes amb identitat pròpia que giren al voltant d’un nucli temàtic encara per determinar. Cada conte individual tempta de crear una atmosfera amb la intenció de provocar una resposta emocional en l’espectador.

Els recursos necessaris son de fàcil accés i baix cost, làmina de dibuix, llapis i goma, perfiladors, ploma, pinzell i tinta xinesa. Per a la frase s’utilitzaria una impressora o maquina d’escriure en el mateix paper.

El projecte, al ser convencional, s’adapta adequadament a qualsevol nucli expositiu. Els únics requeriments indispensables de la sala recaurien sobre la il·luminació i la distribució de les làmines. El públic al que va enfocat no és una audiència especifica, a mera d’entreteniment l’obra abasta una gran franja d’edat i no es busca tractar temes polítics ni socials. La participació del ciutadà es redueix a la de simple espectador, aliè a qualsevol aspecte formal de l’obra, però indispensable en la interpretació de la mateixa.

CRONOGRAMA

7/4/21 a 10/4/21: Reunir el materials.

10/4/21 a 14/4/21: Afegir les frases a les làmines.

14/4/21 a 28/4/21: Dibuixar les il·lustracions.

28/4/21 a 12/5/21: Entintar les il·lustracions.

12/5/21 a 24/5/21: Formalitzar la part teòrica del projecte.

Els referents son crucials en els meus projectes, referencio tot allò que consumeixo, esdevenen per a mi una font d’inspiració inesgotable; com més m’apassiona l’obra o l’autor més m’incita a produir la meva pròpia.

Treballant amb un guió o un còmic la premissa es la mateixa, donar llum a una historia, escollir un tema o idea i crear una atmosfera per personatges i esdeveniments. Tinc bastant present Ozymandias, poema de Percy Bysshe Shelley, així com The mask of the red death, conte d’Edgar Allan Poe per tractar els meus personatges d’una forma més mundana i abordar els clímax amb decadència i la inevitabilitat de la mort.

Agafo del seinen, subgènere del manga, la complexitat de trama i un argument sobre la realitat crua amb una visió madura. Hajime Isayama, autor de Shingeki no Kyojin, referencia notablement en la seva obra la duresa de la vida i porta a l’extrem els personatges col·locant-los es situacions desesperants i inhumanes, així veiem la seva veritable naturalesa i que son capaços de fer per superar aquestes adversitats.

Goddessfield, el meu projecte de manga per a la Norma Editorial, acumula grans quantitats de referencies a l’obra de Isayama; el simbolisme juga un gran paper, al igual que en totes les meves obres. Per a Dusk in your eyes, segon projecte de manga per a la convocatòria, m’influencia Gantz, manga estrella de Hiroya Oku, gran exponent del subgènere seinen.

Aquests dos autors consagrats comparteixen un recurs que jo també empro freqüentment, el protagonista com antiheroi, un personatge que discerneix dels herois tradicionals per la seva qüestionable moralitat, els seus mètodes i intencions no heroiques i els seus defectes i imperfeccions propis d’un individu comú. Seguint aquest mateix patró el gran referent es Fire Punch de Tatsuki Fujimoto. Aquest manga narra la historia d’Agni, que busca a l’assassí de la seva germana per venjar-se matant-lo, però acaba convertint-se en un heroi dins la ficció vist per alguns com una deïtat. Veiem aquí una contraposició clara del bé i el mal.

Per a l’escriptura de guions tinc en ment directors i guionistes diversos, últimament estic sentit una forta atracció cap al cinema d’horror gracies a la renovació del gènere de la mà de Robert Eggers i Ari Aster, punters del terror actual.

Robert Eggers es el meu principal referent, les seves dues úniques pel·lícules ja han esdevingut clàssic de culte. La seva opera prima, The Witch, abasta una diversitat de temes, idees i simbolisme que sempre m’havia apassionat particularment. Crea un terror gòtic amb un detallisme desmesurat basat en una família puritana de peregrins americans i els introdueix en un conte folklòric sobre bruixes i fanatisme religiós.

Jo mateix he tractat aquests temes en diverses ocasions, he indagat profundament sobre l’origen de les bruixes, el folklore americà i les festivitats pertanyents, els cultes i la inquisició, la caça de bruixes, tortures i el Malleus Maleficarum (Martell de les bruixes) així com la presència de les bruixes a l’edat mitjana desembocant en l’edat mitjana en si mateixa.

Actualment estic treballant amb un guió cinematogràfic que narra un conte sobre dos caçadors que es troben embolicats en també punts dramàtics referents a la bruixeria, però apartant la vista del moltó negre estic buscant per al mal una font més antiga, m’he centrat en la titànide Hècate, precursora de la fetilleria, i n’estic fent una documentació exhaustiva de la mitologia grega. Per a mi la base de tota bona història és una documentació immaculada.

Principals referents

Per parlar dels meus referents he de remetre inevitablement a les que van ser les meves principals influències durant la meva infància i que, com a mínim, sí han conformat bona part de l’estètica del meu dibuix. Aquestes són, per una banda, Studio Ghibli, l’estudi d’animació japonès que va realitzar pel·lícules com Mi vecino Totoro, El viaje de Chihiro o La Princesa Mononoke. I per altra banda, han estat també determinants els videojocs de la saga Pokémon de Game Freak, i el còmic japonès d’Eiichiro Oda, One Piece.

Deixant aquestes obres de banda, han tingut un impacte bastant gran totes les obres de Satoshi Kon. El punt experimental i un enfoc entre el surrealisme i el nihilisme de les seves obres m’ha influït tant des de l’estètica com la narrativa, i també discursivament. És un punt de vista que connecta especialment amb mi i que en moltes ocasions tendeixo a reproduir, evidentment des de la meva perspectiva. Les obres que més m’han impactat han estat Paranoia Agent i Millennium Actress.

Dins del còmic, David Mazzuccheli m’agrada força, però l’obra que més m’ha fet reflexionar sobre aquesta disciplina artística és Asterios Polyp. És un còmic molt innovador i molt eficaç pel que fa a la seva narrativa i als seus elements expressius. No es conforma només amb explicar una història, sinó que incorpora i crea recursos per expressar i comunicar més eficaçment. Tot i que els meus treballs són probablement més convencionals, és sense cap dubte un dels meus principals referents. Un altre autor que m’ha determinat bastant a l’hora de treballar és Inio Asano, essent la seva obra més coneguda Buenas noches Punpun. Son històries absolutament nihilistes, amb un enfoc pessimista molt dur. Particularment, prefereixo discursos més optimistes o constructius, que poden assenyalar problemes però busquen solucions; i per tant no comparteixo el punt ressignat que solem trobar en ell. El que sí que ha influït molt en mi es la forma de mostrar el món, la lluita amb l’absència de sentit que hi troba i fins i tot l’estranyesa amb què es representen les realitats dels personatges.

Quan parlo de discursos optimistes i constructius, crec que és necessari parlar de hopepunk. Es tracta d’un gènere narratiu que és gairebé una resposta al grimdark: tot i que és conscient del costat cínic i cru del món, es nega a resignar-se i busca una resposta activa i política per millorar-lo. És un enfoc que connecta molt amb mi i sobretot amb la meva visió política, i que és present en gairebé tot el que faig. Tot i que hi ha moltíssimes obres que encaixen en aquesta definició, dos autores que han estat determinants dins del gènere per mi són Laura Morán i Caryanna Reuven, les dues en l’àmbit de la literatura.

Allunyant-me una mica de les arts més populars, dins de la pintura m’han influït molt els autors surrealistes, tant per l’estètica com pel que volen transmetre. Encaixen molt bé amb aquesta visió nihilista que esmentava abans, de realitats estranyes però verosímils que porten la nostra comprensió del món al límit. Els autors que més m’han tocat serien Salvador Dalí, René Magritte o Leonora Carrington.

Per concloure, considero rellevant esmentar alguns autors que, fora de l’art, sí han sigut molt rellevants a l’hora de construir discursos propis. El primer autor que em va impactar va ser Friedrich Nietzsche ja que, tot i que valòricament el trobo molt lluny de mi, va ser el primer en connectar amb mi amb en alguns aspectes de la seva cosmovisió. Tot i això, més tard vaig ubicar millor el meu discurs amb autors estructuralistes i constructivistes com Bachelard, Barthes o Foucault. I pel que fa a la política, m’han influït molts autors dins de l’espectre polític de l’esquerra, especialment Gramsci, o altres de l’escola de Frankfurt, especialment Walter Benjamin. Dins del feminisme destaco Angela Davis i Griselda Pollock. El meu posicionament polític s’alinea molt en les idees que he esmentat al llarg d’aquest text, en una perpectiva postmoderna allunyada en alguns punts dels autors esmentats. S’erigeix sobretot des de la idea que comentava quan he parlat del hopepunk: tot i que treballo molt des de la idea d’un món nihilista, cru i difícil o impossible de comprendre, és molt important per mi el compromís social i la cerca d’una millora. Evidentment, m’interessa tractar moltes altres temàtiques i podria esmentar molts més autors, però tot això ha estat de les més constants dins de la -de moment curta- vida que porto dins del món de l’art. Això és tot!

Bibliografia

• Game Freak (1996-actualitat) Saga de videojocs Pokémon. Jocs produïts també
  per Nintendo.
• Hisaishi, Joe (2001) Summer Day. Música de la cançó, El viaje de Chihiro.
• Kon, Satoshi (2002) Millennium Actress. Pel·lícula d’animació realitzada des de
  Madhouse
• Kon, Satoshi. (2004) Paranoia Agent. Sèrie d’animació realitzada des de
  Madhouse.
• Miyazaki, Hayao (2001) El viaje de Chihiro. Pel·lícula d’animació realitzada des de
  Studio Ghibli.
• Miyazaki, Hayao (1997) La Princesa Mononoke. Pel·lícula d’animació realitzada
  des de Studio Ghibli.
• Miyazaki, Hayao (1988) Mi vecino Totoro. Pel·lícula d’animació realitzada des de
  Studio Ghibli.
• Oda, Eiichiro (1997-actualitat) One Piece. Còmic publicat a Espanya per l’editorial
  Planeta deAgostini.