ANÀLISI COMPARATIVA: LA FERIA DE LAS FLORES (2015-16)
La Feria de las flores son una serie de visites guiades a través de les obres de Fernando Botero, exposades en la col·lecció permanent del Museu d’Antioquia de la ciutat de Medellín, dutes a terme per menors d’edat que han estat explotades sexualment.
Durant aquestes visites les menors resignifiquen les obres de l’autor sota el seu punt de vista, donat per les experiències personals en torn l’explotació sexual infantil. Explotació que s’ha accentuat amb la promoció de Medellín com la Ciutat Botero, gracies a la seva contribució a la cultura. L’auge del turisme ha propiciat el creixement de la industria del turisme sexual.
La dimensió socialitzadora i relacional d’aquesta iniciativa gira al voltant de dos agents clau, l’obra de Fernando Botero i les guies menors d’edat. L’obra de Botero es redueix a un excusa per denunciar el turisme sexual a Medellín i tractar problemàtiques com el masclisme, la cosificació de la dona, l’explotació sexual infantil i el mòbil dels diners al darrera.
Les guies desenvolupen dos papers dins del sistema, testimonis i interpretes de l’obra de Botero. Essent testimonis i el focus de la iniciativa se’ls atribueix l’artisticitat del projecte; reivindicant que l’art de La Feria de las Flores rau en la denuncia i el mitjà i mètode de crítica.
La iniciativa no va enfocada a cap públic específic, es el mateix visitant del Museu d’Antioquia el que participa passivament com a espectador de La Feria de las Flores.
El projecte es relaciona directament amb la col·lecció de Fernando Botero i la institució que l’acull permanentment, per conseqüent es limita a un sol espai d’exposició. No produeix cap artefacte que es pugui taxar, el valor de l’obra es troba en el missatge que transmet, potenciat amb l’estratègia d’utilitzar testimonis reals per a la comunicació i difusió.
A tale of es una obra on la seva dimensió social i relacional dista de La Feria de las Flores, el rizoma de relacions que costeja possibilita la seva creació, però aquestes relacions es duen a terme en un segon pla, de forma quasi inadvertida.
La idea que estimula A tale of, parteix de la naturalesa del creador. El projecte de Medellín parteix d’una denuncia social, cobrint les necessitats d’un col·lectiu, en canvi l’altra obra cobreix les necessitats del propi autor.
Mentre La Feria de las Flores busca obrir un canal mitjançant el diàleg on transmetre un missatge clar i concís, A tale of tempta de produir una resposta emocional obrint un canal directe entre obra-espectador. Més enllà d’aquesta relació, La Feria de las Flores treballa amb una gran quantitat d’agents de forma directa ja que l’obra consisteix en una acció que demanda usuaris i expectació; els agents que intervenen en A tale of es concentren en la creació de l’obra, en aquest cas genera un producte material, i actuen indirectament.
A tale of supera la limitació d’exposició de La Feria de las Flores, es un artefacte físic que pot ser exposat de nou i digitalitzat per romandre a les xarxes indefinidament. Al no estar subjecte a una crítica social es converteix en una obra atemporal.