Principals referents
Per parlar dels meus referents he de remetre inevitablement a les que van ser les meves principals influències durant la meva infància i que, com a mínim, sí han conformat bona part de l’estètica del meu dibuix. Aquestes són, per una banda, Studio Ghibli, l’estudi d’animació japonès que va realitzar pel·lícules com Mi vecino Totoro, El viaje de Chihiro o La Princesa Mononoke. I per altra banda, han estat també determinants els videojocs de la saga Pokémon de Game Freak, i el còmic japonès d’Eiichiro Oda, One Piece.
Deixant aquestes obres de banda, han tingut un impacte bastant gran totes les obres de Satoshi Kon. El punt experimental i un enfoc entre el surrealisme i el nihilisme de les seves obres m’ha influït tant des de l’estètica com la narrativa, i també discursivament. És un punt de vista que connecta especialment amb mi i que en moltes ocasions tendeixo a reproduir, evidentment des de la meva perspectiva. Les obres que més m’han impactat han estat Paranoia Agent i Millennium Actress.
Dins del còmic, David Mazzuccheli m’agrada força, però l’obra que més m’ha fet reflexionar sobre aquesta disciplina artística és Asterios Polyp. És un còmic molt innovador i molt eficaç pel que fa a la seva narrativa i als seus elements expressius. No es conforma només amb explicar una història, sinó que incorpora i crea recursos per expressar i comunicar més eficaçment. Tot i que els meus treballs són probablement més convencionals, és sense cap dubte un dels meus principals referents. Un altre autor que m’ha determinat bastant a l’hora de treballar és Inio Asano, essent la seva obra més coneguda Buenas noches Punpun. Son històries absolutament nihilistes, amb un enfoc pessimista molt dur. Particularment, prefereixo discursos més optimistes o constructius, que poden assenyalar problemes però busquen solucions; i per tant no comparteixo el punt ressignat que solem trobar en ell. El que sí que ha influït molt en mi es la forma de mostrar el món, la lluita amb l’absència de sentit que hi troba i fins i tot l’estranyesa amb què es representen les realitats dels personatges.
Quan parlo de discursos optimistes i constructius, crec que és necessari parlar de hopepunk. Es tracta d’un gènere narratiu que és gairebé una resposta al grimdark: tot i que és conscient del costat cínic i cru del món, es nega a resignar-se i busca una resposta activa i política per millorar-lo. És un enfoc que connecta molt amb mi i sobretot amb la meva visió política, i que és present en gairebé tot el que faig. Tot i que hi ha moltíssimes obres que encaixen en aquesta definició, dos autores que han estat determinants dins del gènere per mi són Laura Morán i Caryanna Reuven, les dues en l’àmbit de la literatura.
Allunyant-me una mica de les arts més populars, dins de la pintura m’han influït molt els autors surrealistes, tant per l’estètica com pel que volen transmetre. Encaixen molt bé amb aquesta visió nihilista que esmentava abans, de realitats estranyes però verosímils que porten la nostra comprensió del món al límit. Els autors que més m’han tocat serien Salvador Dalí, René Magritte o Leonora Carrington.
Per concloure, considero rellevant esmentar alguns autors que, fora de l’art, sí han sigut molt rellevants a l’hora de construir discursos propis. El primer autor que em va impactar va ser Friedrich Nietzsche ja que, tot i que valòricament el trobo molt lluny de mi, va ser el primer en connectar amb mi amb en alguns aspectes de la seva cosmovisió. Tot i això, més tard vaig ubicar millor el meu discurs amb autors estructuralistes i constructivistes com Bachelard, Barthes o Foucault. I pel que fa a la política, m’han influït molts autors dins de l’espectre polític de l’esquerra, especialment Gramsci, o altres de l’escola de Frankfurt, especialment Walter Benjamin. Dins del feminisme destaco Angela Davis i Griselda Pollock. El meu posicionament polític s’alinea molt en les idees que he esmentat al llarg d’aquest text, en una perpectiva postmoderna allunyada en alguns punts dels autors esmentats. S’erigeix sobretot des de la idea que comentava quan he parlat del hopepunk: tot i que treballo molt des de la idea d’un món nihilista, cru i difícil o impossible de comprendre, és molt important per mi el compromís social i la cerca d’una millora. Evidentment, m’interessa tractar moltes altres temàtiques i podria esmentar molts més autors, però tot això ha estat de les més constants dins de la -de moment curta- vida que porto dins del món de l’art. Això és tot!
Bibliografia
- Game Freak (1996-actualitat) Saga de videojocs Pokémon. Jocs produïts també
per Nintendo. - Hisaishi, Joe (2001) Summer Day. Música de la cançó, El viaje de Chihiro.
- Kon, Satoshi (2002) Millennium Actress. Pel·lícula d’animació realitzada des de
Madhouse - Kon, Satoshi. (2004) Paranoia Agent. Sèrie d’animació realitzada des de
Madhouse. - Miyazaki, Hayao (2001) El viaje de Chihiro. Pel·lícula d’animació realitzada des de
Studio Ghibli. - Miyazaki, Hayao (1997) La Princesa Mononoke. Pel·lícula d’animació realitzada
des de Studio Ghibli. - Miyazaki, Hayao (1988) Mi vecino Totoro. Pel·lícula d’animació realitzada des de
Studio Ghibli. - Oda, Eiichiro (1997-actualitat) One Piece. Còmic publicat a Espanya per l’editorial
Planeta deAgostini.