Els referents son crucials en els meus projectes, referencio tot allò que consumeixo, esdevenen per a mi una font d’inspiració inesgotable; com més m’apassiona l’obra o l’autor més m’incita a produir la meva pròpia.
Treballant amb un guió o un còmic la premissa es la mateixa, donar llum a una historia, escollir un tema o idea i crear una atmosfera per personatges i esdeveniments. Tinc bastant present Ozymandias, poema de Percy Bysshe Shelley, així com The mask of the red death, conte d’Edgar Allan Poe per tractar els meus personatges d’una forma més mundana i abordar els clímax amb decadència i la inevitabilitat de la mort.
Agafo del seinen, subgènere del manga, la complexitat de trama i un argument sobre la realitat crua amb una visió madura. Hajime Isayama, autor de Shingeki no Kyojin, referencia notablement en la seva obra la duresa de la vida i porta a l’extrem els personatges col·locant-los es situacions desesperants i inhumanes, així veiem la seva veritable naturalesa i que son capaços de fer per superar aquestes adversitats.
Goddessfield, el meu projecte de manga per a la Norma Editorial, acumula grans quantitats de referencies a l’obra de Isayama; el simbolisme juga un gran paper, al igual que en totes les meves obres. Per a Dusk in your eyes, segon projecte de manga per a la convocatòria, m’influencia Gantz, manga estrella de Hiroya Oku, gran exponent del subgènere seinen.
Aquests dos autors consagrats comparteixen un recurs que jo també empro freqüentment, el protagonista com antiheroi, un personatge que discerneix dels herois tradicionals per la seva qüestionable moralitat, els seus mètodes i intencions no heroiques i els seus defectes i imperfeccions propis d’un individu comú. Seguint aquest mateix patró el gran referent es Fire Punch de Tatsuki Fujimoto. Aquest manga narra la historia d’Agni, que busca a l’assassí de la seva germana per venjar-se matant-lo, però acaba convertint-se en un heroi dins la ficció vist per alguns com una deïtat. Veiem aquí una contraposició clara del bé i el mal.
Per a l’escriptura de guions tinc en ment directors i guionistes diversos, últimament estic sentit una forta atracció cap al cinema d’horror gracies a la renovació del gènere de la mà de Robert Eggers i Ari Aster, punters del terror actual.
Robert Eggers es el meu principal referent, les seves dues úniques pel·lícules ja han esdevingut clàssic de culte. La seva opera prima, The Witch, abasta una diversitat de temes, idees i simbolisme que sempre m’havia apassionat particularment. Crea un terror gòtic amb un detallisme desmesurat basat en una família puritana de peregrins americans i els introdueix en un conte folklòric sobre bruixes i fanatisme religiós.
Jo mateix he tractat aquests temes en diverses ocasions, he indagat profundament sobre l’origen de les bruixes, el folklore americà i les festivitats pertanyents, els cultes i la inquisició, la caça de bruixes, tortures i el Malleus Maleficarum (Martell de les bruixes) així com la presència de les bruixes a l’edat mitjana desembocant en l’edat mitjana en si mateixa.
Actualment estic treballant amb un guió cinematogràfic que narra un conte sobre dos caçadors que es troben embolicats en també punts dramàtics referents a la bruixeria, però apartant la vista del moltó negre estic buscant per al mal una font més antiga, m’he centrat en la titànide Hècate, precursora de la fetilleria, i n’estic fent una documentació exhaustiva de la mitologia grega. Per a mi la base de tota bona història és una documentació immaculada.