Transcripció:
Bones, soc la Núria Pujol, estudiant del grau d’arts de la UOC. Un plaer compartir l’assignatura amb tots vosaltres.
Com a estudiant, la meva trajectòria és curta, la major part del meu treball han sigut projectes fets per a la universitat, i no segueixen un fil tan marcat.
Encara que ja em trobo en la fase final del grau, encara tinc molts dubtes en com enfocar-me com a artista i professional.
Quan vaig començar el batxillerat artístic, vaig descobrir a Marina Abramovich, la manera en què semblava que se sacrificava a ella mateixa, sense por, per poder crear unes performances de les més expressives, em va captivar de sobre manera. Crec que en aquell moment vaig entendre quin significat tenia l’art per mi.
Tot i això, hi ha altres aspectes de l’art que m’han captivat, en l’assignatura materialitat i tecnologia i cultura visual i nous mitjans, vaig aprendre sobre el tecno positivisme, el món cíborg i la materialització, em va interessar molt.
Així que em trobo en una espècie de dualitat creativa, que abasta des d’una perspectiva més emocional a una més material i teòrica, amb una forma poc definida per al moment.
En aquesta línia, destacaria l’Artefacte d’afecte que vaig realitzar per l’assignatura d’escultura. En aquest projecte, utilitzo materials totalment casolans per crear una mena de casc amb un mecanisme capaç d’acariciar-te i donar-te copets, creant una sensació similar a com si t’ho estigués fent una altra persona, i així, poder-te sentir abrigallada tot i la soledat.
Un altre treball fet per a l’assignatura de vídeo-creació, és Sobresurti’m, una videoinstal·lació on es projecten cares famoses sobre un relleu també d’una cara, de manera que aquestes imatges agafen una tridimensionalitat i una espècie de deformació, la instal·lació estaria pensada perquè a més a més, el públic hi pogués projectar la seva pròpia cara en temps real. Estaríem parlant d’alguna manera en els filtres a la imatge, i la portada a l’escena de persones reals, no tan reals.
I des d’un vessant més emocional, hi tinc una sèrie de fotografies, que formen part d’una espècie de performance feta en mig d’un passeig comercial, parlant sobre presència i la relació amb l’entorn i les persones que l’habiten, amb diferents rols.
En els treballs deixo entreveure el meu interès per utilitzar materials casolans, aquests em semblen empoderant i a la vegada són un reflex de la meva pròpia experiència vital. Tinc interès per temes que podríem considerar esotèrics, com ara la presencia i les relacions personals a un nivell espiritual, i la relació que hi pot tenir amb el que es denomina “modernitat liquida”.