Per realitzar l’anàlisi comparativa d’aquesta PAC he triat l’obra El Siluetazo. Es tracta d’una obra col·lectiva realitzada a Argentina durant la dictadura militar on milers de persones pintaven en pòsters siluetes i després ho enganxaven en una plaça per visibilitzar les desaparicions. Es tracta d’una reivindicació dels drets humans i d’un acte eminentment polític en un context terrible. Tant la temàtica com les implicacions polítiques són molt diferents a les del meu projecte (de fet, per les seves reivindicacions em resulta fins i tot violent comparar-los), però sí que hi trobo diverses semblances pel que fa al mode d’interacció de les dues obres que crec que val la pena esmentar.
Per una banda, les dues obres li donen un paper actiu a l’espectador. En el cas de El Siluetazo, pel fet de ser una obra col·lectiva, està implicant a qualsevol persona que hagi patit una desaparició en la seva família. L’experiència no depèn d’un únic autor, sinó que aquesta figura es difumina amb les intervencions de cada persona. El fet que molts individus s’hi puguin involucrar, genera milers d’experiències que varien segons cada una. En el cas del meu projecte aquest punt és potser més subtil, ja que de fet sí que hi ha un autor, però juga amb el fet que moltes altres persones intervinguin en ella. L’espectador no és passiu, sinó que s’involucra activament en el que succeeix. Es tracta doncs, d’una obra que no es veuria realitzada només des de l’autor, sinó que només es veu completada quan una altra persona el prova. L’autor en aquest cas només estaria posant tots uns recursos a la disposició de moltes altres persones i són elles les que signifiquen el que estan veient; de la mateixa manera que les persones implicades en El Siluetazo li doten de significat al plantejament de l’obra col·lectiva.
En El Siluetazo sí que hi veiem, però, una diferència marcada entre els autors (o les persones que realitzen l’obra en qüestió) i els espectadors, en el sentit de les persones que no han participat activament en l’obra. En aquest punt crec que convé ressaltar la cerca d’immersió dels dos plantejaments. En El Siluetazo, per una banda, l’obra es va recrear en un espai públic. Això implica que s’està trencant amb la quotidianitat. L’experiència d’accedir a la plaça és completament diferent a la que podrien haver tingut anteriorment. Estaríem literalment dins de l’obra. Per aquest motiu, ens força a estar a dins, veure i analitzar el discurs d’aquesta, al mateix temps que genera una implicació amb l’espai. En el cas del meu projecte, aquest aspecte funciona d’una manera radicalment diferent: es tracta d’una imatge davant de l’espectador i no podem entrar-hi «literalment», però el fet que tinguem control del que estem fent a dins treballa amb una immersió, considero, força gran. Com que controlem el que succeeix, ens vinculem amb el personatge que hi ha en pantalla; al mateix temps que ens tornem també responsables de tot el que passa.
Aquest punt de responsabilitat s’enllaça amb un altre element que considero rellevant. Les dues obres busquen una implicació activa per part de l’espectador. En el cas del meu projecte és evident: el control del personatge i la relació que es crea amb la història i el món plantejat. No estem parlant d’una ficció que veiem des de lluny, que ens pot entretenir o semblar interessant, però que és aliena a nosaltres. Hi estem a dins, ens fem responsables del que passa i ens hi involucrem activament.
En el cas de El Siluetazo és encara més explícit, ja que ni tan sols estem parlant d’una ficció, sinó d’una realitat. D’esdeveniments que estaven passant en aquell moment i que resulten extremadament violents; no només el fet, sinó fer-lo conscient. No vol que siguem observadors passius, que passem enmig de la plaça, potser reflexionem una mica, però tot seguit ignorem aquesta realitat. Vol que siguem actius; en aquest cas, tornar-nos subjectes polítics per enfrontar una realitat autoritària.
Això seria tot. Sé que hi ha diferències molt grans entre els dos projectes, però crec que la manera de relacionar-se a nivell social són força similars. Espero que la comparació no hagi estat desencertada.