Sociograma:
L’estudi del context en que es movia la meva antiga proposta era inconsistent i havent assimilat la meva naturalesa com a subjecte postmodern turista decideixo tornar «a casa». Potser no m’agrada sortir de la meva zona de confort i potser també la meva zona de confort s’ha anat contraent fins un pla d’actuació bàsic que s’ha convertit en obsessió i no deixa pas a l’experimentació. Si menys no, degut a la falta de temps material i el coneixement del mode de socialització d’aquest nou context faig de la meva convocatòria al Concurs Manga de la Norma Editorial el meu projecte definitiu.
L’exploració del nou context ha modificat la meva visió sobre la metodologia de treball i m’ha obert els ulls a l’ampli ventall d’agents i institucions que participen en la convocatòria, entenent que el meu projecte ha presentar ha de cobrir unes necessitats específiques més enllà de l’interès personal.
El meu sociograma busca representar les relacions entre agents dins el marc del meu projecte, emfatitzant en els elements possibilitadors i els possibles obstacles i conflictes en que es pot trobar. Tot subjecte al veredicte de si guanya o no la convocatòria. Descriu encertadament el procés de treball i l’estratègia adoptada en cada ramificació, així com els agents o institucions que apareixen en el sistema i la seva influència en el resultat final de l’obra.
La decisió de fer el sociograma a partir de notes o post-it recau en l’essència del propi context, sempre en constant canvi on el nombre d’agents que hi formen part no para d’augmentar, no es estrany llavors que el modifiqui al llarg de l’assignatura. Els colors emprats determinen una petita jerarquia de poder que va des de les simples connexions fins els agents de més pes.
Per començar, el projecte el du a terme l’autor, el detonant es la convocatòria al concurs de la pròpia Norma Editorial, els primers problemes que sorgeixen son la falta de temps degut a les hores de dedicació a la UOC, es resol enllaçant la producció de l’obra amb l’assignatura de Projecte III. L’agent de l’autor respon per part seva a uns interessos personals, aquests actuen directament en la producció de l’obra a forma de referències, influències i inclinacions. L’agent de la Norma Editorial participa activant durant tot el transcurs, imposa les bases i especificacions de l’obra, fet que ocasiona un problema de limitació; en cas que l’obra surti finalista i o guanyadora en fa la difusió, digital i analògica on hi intervenen una gran quantitat d’agents des de petites institucions fins esdeveniments o mitjans de comunicació. En cas de que l’obra guanyi, la Norma Editorial s’encarrega també de propiciar la producció final del projecte, el premi econòmic permet solucionar el problema de la finançament, i s’ocupen de la maquetació del manga.
Un risc a assumir és la possibilitat de que l’obra no surti ni finalista ni guanyadora, aquest fet comportaria la pèrdua de qualsevol mitjà de difusió i la impossibilitat de dur a terme el projecte en la seva totalitat, veient-se reduït a les 8 pàgines inicials. En cas que això succeeixi, i es el més probable, es cercaria un altre mètode de difusió efectiu i es plantejaria acabar l’obra per voluntat pròpia.