Agafar impuls i fixar el rumb

ANÀLISI COMPARATIVA: LA FERIA DE LAS FLORES (2015-16)

La Feria de las flores son una serie de visites guiades a través de les obres de Fernando Botero, exposades en la col·lecció permanent del Museu d’Antioquia de la ciutat de Medellín, dutes a terme per menors d’edat que han estat explotades sexualment.

Durant aquestes visites les menors resignifiquen les obres de l’autor sota el seu punt de vista, donat per les experiències personals en torn l’explotació sexual infantil. Explotació que s’ha accentuat amb la promoció de Medellín com la Ciutat Botero, gracies a la seva contribució a la cultura. L’auge del turisme ha propiciat el creixement de la industria del turisme sexual.

La dimensió socialitzadora i relacional d’aquesta iniciativa gira al voltant de dos agents clau, l’obra de Fernando Botero i les guies menors d’edat. L’obra de Botero es redueix a un excusa per denunciar el turisme sexual a Medellín i tractar problemàtiques com el masclisme, la cosificació de la dona, l’explotació sexual infantil i el mòbil dels diners al darrera.

Les guies desenvolupen dos papers dins del sistema, testimonis i interpretes de l’obra de Botero. Essent testimonis i el focus de la iniciativa se’ls atribueix l’artisticitat del projecte; reivindicant que l’art de La Feria de las Flores rau en la denuncia i el mitjà i mètode de crítica.

La iniciativa no va enfocada a cap públic específic, es el mateix visitant del Museu d’Antioquia el que participa passivament com a espectador de La Feria de las Flores.

El projecte es relaciona directament amb la col·lecció de Fernando Botero i la institució que l’acull permanentment, per conseqüent es limita a un sol espai d’exposició. No produeix cap artefacte que es pugui taxar, el valor de l’obra es troba en el missatge que transmet, potenciat amb l’estratègia d’utilitzar testimonis reals per a la comunicació i difusió.

A tale of es una obra on la seva dimensió social i relacional dista de La Feria de las Flores, el rizoma de relacions que costeja possibilita la seva creació, però aquestes relacions es duen a terme en un segon pla, de forma quasi inadvertida.

La idea que estimula A tale of, parteix de la naturalesa del creador. El projecte de Medellín parteix d’una denuncia social, cobrint les necessitats d’un col·lectiu, en canvi l’altra obra cobreix les necessitats del propi autor.

Mentre La Feria de las Flores busca obrir un canal mitjançant el diàleg on transmetre un missatge clar i concís, A tale of tempta de produir una resposta emocional obrint un canal directe entre obra-espectador. Més enllà d’aquesta relació, La Feria de las Flores treballa amb una gran quantitat d’agents de forma directa ja que l’obra consisteix en una acció que demanda usuaris i expectació; els agents que intervenen en A tale of es concentren en la creació de l’obra, en aquest cas genera un producte material, i actuen indirectament.

A tale of supera la limitació d’exposició de La Feria de las Flores, es un artefacte físic que pot ser exposat de nou i digitalitzat per romandre a les xarxes indefinidament. Al no estar subjecte a una crítica social es converteix en una obra atemporal.

Per realitzar l’anàlisi comparativa d’aquesta PAC he triat l’obra El Siluetazo. Es tracta d’una obra col·lectiva realitzada a Argentina durant la dictadura militar on milers de persones pintaven en pòsters siluetes i després ho enganxaven en una plaça per visibilitzar les desaparicions. Es tracta d’una reivindicació dels drets humans i d’un acte eminentment polític en un context terrible. Tant la temàtica com les implicacions polítiques són molt diferents a les del meu projecte (de fet, per les seves reivindicacions em resulta fins i tot violent comparar-los), però sí que hi trobo diverses semblances pel que fa al mode d’interacció de les dues obres que crec que val la pena esmentar. Continua llegint “Anàlisi comparativa: El Siluetazo (1983)”

Lamento haver trigat a publicar aquesta proposta, he tingut algunes complicacions que en principi no s’haurien de repetir. Us deixo  aquí tot el plantejament, i ben aviat compartiré la resta dels treballs de la PAC.

Statement

La narrativa és un element central en gairebé totes les meves obres. És un recurs artístic molt eficaç, que connecta amb qualsevol persona d’una manera directa i instintiva, al mateix temps que permet una creativitat immensa i parlar-li directament a l’espectador. Amb les meves creacions busco desenvolupar-me com artista com troba eines eficaces dins de la ficció; però també m’interessa molt treballar amb la pròpia narrativa i buscar noves formes d’explicar i de narrar. No tot ha de ser un viatge de l’heroi a l’ús, i ja sigui trencant una narrativa tradicional o treballant amb altres recursos com la interacció, procuro apropar-me a noves maneres de crear i d’entendre la narrativa.

Biografia

Albert Sarlé Solé va néixer a Tarragona el 1995. El seu interès per l’art el va portar a apropar-se a la il·lustració i al còmic des de ben petit, i quan va acabar el batxillerat va començar a estudiar un cicle formatiu d’animació a Badalona. Més tard, va anar d’erasmus a Namur, Bèlgica, on va aprofundir els seus estudis d’animació i d’il·lustració. Va realitzar les seves pràctiques a l’estudi d’animació BRB de Barcelona, i actualment es troba estudiant el grau d’arts a la UOC. A més, pertany a l’associació NEUH mitjançant la qual ha publicat algunes obres com el còmic La Predicción de la Incertidumbre, o les il·lustracions d’un relat anomenat Un Pacto en Wonderland. Per altra banda, ha realitzat les imatges del llibre infantil Mi Nombre es Paz que es es va publicar a través de l’editorial Babidibú i actualment treballa amb l’editorial Desastre Natural.

Abstract

Fobos és un projecte interactiu a mig camí amb els videojoc on l’espectador encarnarà el personatge de la caputxeta vermella que ha de fugir del llop. Es tracta d’una reflexió sobre la por, com ens afecta i les implicacions d’haver d’enfrontar-la. L’obra transcorre en un bosc bastant frondós i fosc, amb una ambientació amb punts surrealistes i onírics i on hi trobarem elements d’altres contes de la narrativa popular que complementaran el discurs de la por (Hansel i Gretel, Blancaneus, Barbablava, Baba Yagá…). Les decisions que prengui l’espectador determinen les dues postures que es poden prendre davant la por (fugir o enfrontar-la) i això tindrà repercussions amb el desenvolupament de l’obra. Continua llegint “Proposta de projecte: Fobos”

A tale of – ADELM BEL ARASA

STATEMENT

Les meves histories transcorren enmig de la boira on el càlid resplendor d’un fanal sobre pas entre els arbres. A la vegada, carregades d’una atmosfera mística s’aïllen de l’espaitemps per prevaldre eternament com a record oblidat. Creo escenes d’una forta càrrega èpica amb la necessitat constant de despertar una emoció específica, després desenvolupo la història. La idea prové del tema que vull tractar, alguns recurrents en les meves obres son la redempció, l’antiheroi, la venjança i la supervivència. El simbolisme precedeix l’ambientació, extret del folklore i ferit per l’horror, el suspens i la mort. L’amor es l’excusa per evocar la pèrdua.

BIOGRAFIA

Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, Facultat de Belles Arts a la UB de Barcelona, fins el Febrer del primer curs, deixo d’estudiar, no se que fer, torno a estudiar, Grau en Arts a la Universitat Oberta de Catalunya, cursant actualment.

No he assolit l’èxit professional i la realització personal no fa acte de presència, valoro les meves intencions però critico fortament el resultat.

ABSTRACT

A tale of es un projecte on un seguit d’il·lustracions en blanc i negre coronen una frase encapçalada per ‘A’ i acabada amb ‘tale’. La idea arrela en els títols de les dues obres de Robert Eggers, The Witch: A New England Folktale i The Lighthouse: A Dark and Stormy Tale, el dibuix s’inspira en els gravats de Francisco de Goya.

La finalitat de l’obra es la de narrar breus histories a través del conjunt de frases i dibuixos. Les frases antecedeixen el conte, el signifiquen, a mode de títol mentre que els dibuixos el representen. No son narratives de trama complexa, és més una successió d’escenes amb identitat pròpia que giren al voltant d’un nucli temàtic encara per determinar. Cada conte individual tempta de crear una atmosfera amb la intenció de provocar una resposta emocional en l’espectador.

Els recursos necessaris son de fàcil accés i baix cost, làmina de dibuix, llapis i goma, perfiladors, ploma, pinzell i tinta xinesa. Per a la frase s’utilitzaria una impressora o maquina d’escriure en el mateix paper.

El projecte, al ser convencional, s’adapta adequadament a qualsevol nucli expositiu. Els únics requeriments indispensables de la sala recaurien sobre la il·luminació i la distribució de les làmines. El públic al que va enfocat no és una audiència especifica, a mera d’entreteniment l’obra abasta una gran franja d’edat i no es busca tractar temes polítics ni socials. La participació del ciutadà es redueix a la de simple espectador, aliè a qualsevol aspecte formal de l’obra, però indispensable en la interpretació de la mateixa.

CRONOGRAMA

7/4/21 a 10/4/21: Reunir el materials.

10/4/21 a 14/4/21: Afegir les frases a les làmines.

14/4/21 a 28/4/21: Dibuixar les il·lustracions.

28/4/21 a 12/5/21: Entintar les il·lustracions.

12/5/21 a 24/5/21: Formalitzar la part teòrica del projecte.