EL MAR ROSA
ABSTRACT
El Mar Rosa és una obra manga realitzada en el marc del concurs anual de manga que organitza la Norma Editorial. El manga (漫画) és el còmic d’origen japonès que adquirí popularitat en el període de postguerra i es massificà fins esdevenir un pilar fonamental de la cultura japonesa. Sent un mitjà d’entreteniment forma part de la cultura de masses produïda per les industries culturals, és un art relacional marcat per les interacciones humanes, influenciat pel context social i que reformula els objectius estètics i culturals. L’obra recorre tres fases definides en les quals incideix un sistema d’agents i relacions. Durant la fase de definició intervenen els referents i la planificació del procés, en la fase de producció es respon a les bases estipulades per la editorial, finalment la difusió recau sobre les xarxes socials i la difusió analògica del producte per part de la Norma.
PARAULES CLAU
convocatòria, cultura de masses, industria cultural, manga, relacional, socialització, agents, sistema, entreteniment
DIMENSIÓ SOCIALITZADORA I RELACIONAL
En formar part d’una convocatòria artística el meu projecte es relaciona amb un mode de socialització en concret, respon a les bases d’aquest certamen i interactua dintre d’un sistema de relacions entre agents consolidat on cada actor dur a terme un paper establert. La premissa principal es la realització d’una proposta de projecte per al concurs anual de manga que organitza l’editorial Norma Còmics. El concurs planteja la creació d’una història que en guanyar es desenvoluparia fins les 170 pàgines dibuixades a blanc i negre.
El Mar Rosa es una obra manga (漫画), còmic d’origen japonès desenvolupat al final del segle XIX, si menys no es va massificar al segle XX. El manga japonès te les seves arrels en el segle XII amb les caricatures d’animals i l’art seqüencial, però es en el període Edo durant el moviment artístic del Ukiyo-e on Katsushika Hokusai empra el terme en una recopilació de les seves obres com a «dibuixo capritxosos». L’auge del manga es dona el 1945 en un Japó marcat per la humiliació de la derrota a mans dels nord-americans durant la Segona Guerra Mundial L’ocupació estatunidenca al país va inundar la societat nipona de productes culturals que afectarien la seva posterior evolució, on tradició i modernitat haurien de coexistir en el marc d’una societat de consum impulsada per la cultura pop i afavorida per l’increment massiu de la tecnologia miniaturitzada. El paper del manga fou a primera instància d’entreteniment, un format de baix cost idoni per a un període de postguerra, però a mesura que el mitjà fou expandint-se va esdevenir un esglaó indispensable dins la societat japonesa, traspassant barreres i convertint-se en una senya d’identitat cultural en l’àmbit internacional.
Veiem en la pròpia essència del manga un complex sistema de relacions que abasta una amplia gamma d’agents i gira al voltant del concepte d’entreteniment. Definim el manga llavors com un art relacional marcat per les interacciones humanes, influenciat pel context social i que reformula els objectius estètics i culturals. Segons Nicolas Bourriaud a La forma relacional, per tractar de dibuixar una sociologia, aquesta evolució prové essencialment del naixement d’una cultura urbana mundial i de l’extensió del model urbà a la casi totalitat dels fenòmens culturals. En el mateix camp Theodor Adorno i Max Horkheimer, dos teòrics alemanys, introdueixen el terme «indústria cultural» en l’article La industria cultural. Il·lustració com mistificació de masses. El concepte d’indústria cultural, amb referència als modes en que la cultura de masses produeix el seu propi sistema totalitzat, s’associa al conjunt de sectors encarregats de la creació, producció, exhibició, distribució i difusió de serveis i bens culturals, l’objectiu principal és el de vendre productes a través dels mitjans de comunicació. El manga es un objecte de la cultura de masses produït per les industries culturals.
La forma en que el còmic manga ha adquirit popularitat i reconeixement internacional els últims anys, formant una subcultura, reflexa la influència dels mitjans massius de comunicació i la seva importància dintre d’aquesta societat de masses, societat conformada per individus alineats al capitalisme i al consumisme. El producte en sí mateix es sosté pels tres pilars fonamentals del medi, la cultura comercial, la societat de consum i la institució publicitària. L’impacte mundial i la consolidació del mitjà tant dintre com fora de la societat japonesa ha reduït l’exclusivitat de la seva creació als autors originaris de Japó, un clar exemple és la creació de l’amerimanga, un estil de còmic influenciat pel manga i l’anime japonès però per a un públic estatunidenc. A França es combina la sofisticació madura del manga amb l’estil artístic de les historietes franco-belgues en el moviment La nouvelle manga iniciat per Frédéric Boilet. Els artistes espanyols s’estan introduint a marxes forçoses en aquest sector d’on sorgeixen obres manga influïdes exclusivament per l’estil original, però al ser autors occidentals reben l’etiqueta de mangañol. Els mangues espanyols posseeixen les característiques pròpies dels japonesos, ja siguin les tècniques de creació, l’estil i els gèneres tractats, si menys no, hi ha diferències en el llenguatge, les influencies culturals i el sistema de producció. També hi ha híbrids que adopten l’estil manga però conserven el sentit de lectura occidental.
Norma Editorial s’encarrega de l’edició espanyola d’alguns dels mangues japonesos amb més renom, des de fa uns anys va tenir la iniciativa de realitzar un concurs internacional on el guanyador publicaria el seu propi manuscrit amb l’editorial. La primera convocatòria fou el 1994 i deixà com a guanyador a Roger Ibáñez, Norma apostava pels forts valors del manga espanyol, foren uns autèntics pioners en la primera onada del fenomen manga a Espanya. La segona edició del concurs no fou fins el 2006, a partir d’allí el certamen adquirí una regularitat. Norma és l’agent més important al voltant del qual giren els tractes relacionats amb la planificació, producció i difusió de l’obra, si menys no, el projecte respon a diverses necessitats alienes al concurs.
En primera instància destaquem tres grans agents gràcies als quals la realització d’aquest treball es possible, la Universitat Oberta de Catalunya, l’editorial Norma i el propi autor. La iniciativa de fer el manga i presentar-se al concurs prové de l’interès personal de l’artista, s’adapta també a la necessitat de produït un projecte real per a l’assignatura de Projecte III de la UOC, aquesta, però, no influeix en cap aspecte de l’obra, la seva actuació es redueix a un simple espectador informat per l’autor. Llavors el projecte s’ha d’adaptar a les bases del concurs de Norma, empresa sobre la que recau quasi tota la socialització. La convocatòria demana la idea d’una historia de 170 pagines, per optar al concurs s’ha de presentar un argument d’una o dues pagines, una sinopsis, fitxes de personatges, una portada i les 8 primeres pàgines del manga a blanc i negre. No hi ha especificacions respecte al gènere, el sentit de lectura, el tema i la censura, les pàgines han de ser d’estil manga, estar en blanc i negre, a una mida proporcional a 11,5 x 17,5 cm limitat a 23 x 35 cm i deixar més de 4 mm de sagnat, es pot emprar qualsevol tècnica creativa. L’obra pot ser individual, com és el cas, o conjunta.
El Mar Rosa sol·licita de materials, recursos i referents per a realitzar-se. Un agent clau son els referents, abans de començar a dibuixar i dissenyar els personatges, així com escriure l’argument de la història s’ha dut a terme una recerca exhaustiva de referencies, obres paregudes, il·lustracions, autors i corrents; la clau d’un treball és una bona documentació, un bon ventall d’influències. Tots aquests elements participen activament en la gestació inicial de la idea. Destaco l’empremta d’obres manga com Gantz, Fire Punch i Neogènesis Evangelion, series o pel·lícules de caire distòpic, postapocalíptic i futurista com Sweet Home i Blade Runner i finalment la influència del disseny de personatges del videojoc League of Legends. He de dir que m’ha motivat notablement la reproducció de música durant el procés de treball, nombro la cançó Lean On de MO, Major Lazer y DJ Snake. Els materials emprats els facilita el propi autor, com son sols 8 pàgines el cost no es excessivament elevat, s’ha de pagar la tinta xinesa, les làmines, perfiladors, retoladors, pinzells, tip-ex, regles, llapis i goma entre altres. Com a materials digitals per al reforç del dibuix utilitzo les eines EasyPose y SketchUp. EasyPose es un programa amb models 3D de personatges articulables que permet generar i modificar postures a mode d’exemple, SketchUp es un programa de modelatge 3D ideal per al disseny de les infraestructures i els objectes que posteriorment sortiran a les pàgines. Per a la postproducció i l’afegit del tramat utilitzo un impressora-escàner i el programa d’edició d’imatge Photoshop.
L’última fase del projecte és la difusió, l’etapa més pública on convergeixen totes les relacions i activa la seva dimensió socialitzadora al complet, el moment en què de manera més evident es socialitza el projecte. El primer mode de difusió és la presentació del manga a concurs, en aquest cas la Norma Editorial proporciona dos canals per on presentar-lo, el seu correu electrònic i el correu convencional. Jo el presentaré pel correu electrònic, llavors, he de seguir unes pautes de lliurament, el conjunt dels materials no pot pesar més de 7 megabytes, si es sobrepassa el límit es pot repartir el projecte en diferents correus sense sobrepassar el pes total de 20 megabytes; les imatges presentades han de tenir una resolució de 300 píxels per polzada. S’ha d’afegir un document amb les dades de contacte de l’autor i una petita biografia, per acabar, l’assumpte del correu ha d’incloure el títol de l’obra, el nom o pseudònim de l’artista i advertir la seva participació a concurs. El termini límit per a participar-hi és el 22 d’agost a les 23:59, hora peninsular espanyola.
En aquest punt el projecte passa per un procés de selecció compost per dues fases, la primera es la preselecció dels projectes més prometedors, que es valoraran durant algunes setmanes fins donar pas a una votació popular dels finalistes. Després d’aquest procés un jurat seleccionat per Norma Editorial fallarà a favor d’una única obra, el resultat es farà públic durant el Manga Barcelona; el jurat es reserva el dret a declarar el premi desert. Durant aquesta etapa conflueixen molts agents fins determinar el veredicte del concurs i el futur de l’obra presentada; els més destacats són el jurat de Norma i el públic. Però també intervenen tothom encarregat de la gestió de la informació, ja siguin administratius o responsables de les xarxes socials de l’empresa. En menor mesura es difon l’obra mitjançant petites institucions dedicades a la novetat manga a Espanya o recurrents en l’exposició de les novetats de Norma Editorial o del saló del Manga Barcelona, esdeveniment amb el qual està fortament relacionat; també es propaga per les xarxes socials com Instagram o Twitter gràcies a la publicitat donada pels usuaris i els propis autors.
A partir d’ara, especulant que l’obra guanyi el concurs, amplia exponencialment la seva dimensió socialitzadora i relacional durant el procés de consolidació i difusió final. L’autor té contacte directe amb la Norma, tracta amb l’equip d’edició principalment, però abans manté un seguit d’entrevistes i reconeixements al saló del Manga Barcelona, així com en altres institucions, fet que es repeteix en la publicació de l’obra. El premi consisteix en un contracte d’edició per completar l’obra en un total de 170 pàgines, el contracte contempla un anticip en concepte de royaltys i drets de representació de 3000 €. Amb aquest diners es soluciona la problemàtica del finançament de l’obra completa, és compraran els materials i recursos necessaris i ,en cas que es decideixi canviar d’estil de dibuix i entitat tradicional a digital, una tauleta gràfica digital amb la llicència del programa de dibuix Clip Studio Paint.
Finalment, l’obra completa es presenta a l’editorial i aquesta s’encarrega de la seva maquetació, publicació i distribució. En la recta final actua el procés de difusió analògica de l’obra, en la difusió analògica el manga es distribueix a diferents empreses per a la seva venta, també a llibreries i tendes de còmics; la Norma s’encarrega de la publicitat del producte i a posteriori l’obra participa en exposicions, altres certàmens i en el propi saló del Manga Barcelona, també es fan entrevistes a l’autor i en algun cas es produeix merchandising. L’últim esglaó es el públic o espectadors, hi ha els crítics, però la gran majoria son els compradors del producte, es a dir, un públic consumista en busca d’entreteniment. Dintre del públic hi ha una minoria que es dedica a la creació de contingut, per exemple vídeos a la plataforma You Tube, i donen publicitat ja sigui negativa o positiva al projecte, la seva influència no va més enllà de condicionar les ventes del manga amb les ressenyes.